Manifeste affirmant le caractère un et divers de la langue d'Oc

J F Brun

/ #101 Re: Re: Stop aux luttes politiques

2012-09-03 23:25

#100: J F Brun - Re: Stop aux luttes politiques 

responsa a nòstre simpatic atissaire "realista":

 "le Gascon (ou le Béarnais?) c'est cent fois plus difficile à capter que le francoprovençal"

N'avètz fach l'experiéncia? Ieu me soi interessat au francoprovençau, un polit lengatge que parlava ma bèla maire de la Vau de Mauriena en Savòia. Preniái de nòtas, l'ai estudiat... Aquel univèrs de pensada que disiá tota la realitat dau mond montanhòl m'enfachina, mas soi demorat en defòra. Maugrat mos esfòrces. Demòra un mond encantat que sa pòrta me demorèt pestelada... Mentre que quora soi estat en Gasconha m'i soi atrobat d'a fons dins mon espaci linguistic, en familiaritat, dins lo Gèrç o lo Bearn... De segur, aviái legit de gascon escrich... Una literatura prestigiosa: Pèir de Garròs, Arnaud de Saleta, Guilhèm Adèr, Andreu Pic... e lo grand poèta de l'amor Bertran Larada, que ne sabe tota una tièira de sonets de per còr. Verai, i a tanben Camelat e Manciet,  es mai dificil, aquò demanda un esfòrç. Recompensat per la beutat de l'òbra...

"IL N'Y A PAS DE FRONTIERE DEFINITIVE"... mas es aquò qu'es excitant! La lenga sauvatja, qu'escapa a tota nòrma, qu'es sus de marginas indefinidas! Avèm aquela riquesa e ieu me fariá deprimir que la lenga d'òc siá cambiada en un objècte aseptizat completament domètge. Nòstra situacion de lenga non estatala nos val aquelas singularitats, e puslèu que de plorar que nos rendon diferents, se'n cau regaudir! Nòstre manifèst afortís aquò: la diversitat, los espacis sauvatges ont ges de normalizaire es pas passat... D'un autre biais que d'unes trabalhèsson a cercar las formas comunas d'un lengatge minimal que retròba nòstra unitat fonsa, aquò's interessant... mas es pas la saba veraia de la lenga, qu'es dins aquelas marginas sauvatjas. Lo grand Carles Camprós o escriguèt un còp: "une syntaxe qui se plie à l'imagination". Es aquò nòstra lenga d'òc: los classics trobadorencs, lo barròc dels sègles XVI-XVII,  los classics mistralencs, los esfòrces de cercar una lenga comuna en dialectica amb la diversitat sauvatja de çò qu'èra la lenga populara. Tot aquò fai lo gaubi unic, inimitable de nòstra lenga. Tirem de positiu de son astrada malurosa! Quana gaug que i aguèsse ges de confinhs!