Manifeste affirmant le caractère un et divers de la langue d'Oc

Joan-Frederic Brun

/ #61 traduccion en occitan lengadocian oriental

2012-08-31 19:56

Per respondre a la demanda justa de Ferriòl e de Bruno aquí una version en òc, l'ai escricha dins mon dialècte qu'es a l'encòp panoccitan e enrasigat dins lo montpelhieirenc popular. De segur sus un tèxt tecnic coma azqueste lo pintoresc lexical es pas tròp vesedor, mas aquò illustra la nocion de "un e divèrs"... mandatz nos de traduccions de diferents airals!

Manifèst dau caractèr un e divèrs de la lenga e de la cultura d’Òc

Los signataris d’aqueste manifèst vòlon afortir que constatan los faches son precisats aquí mai bas, e qu’a lor prepaus una cèrta confusion es tot còp entretenguda :
- La lenga d’Òc o lenga occitana es una lenga romanica que s’es desvolopada a partir dau bas latin entre Aups e Pirenèus sus un territòri que compren lo terç sud de la França amai de vaus dau Piemont italian e la Val d’Aran en Espanha. Coma totas las lengas possedís de varietats localas nombrosas que son aitant de riquesas e que fan que se pòt subdividir en dialèctes : lo Provençau, lo Gascon, lo Nòrd-Occitan (Lemosin, Auvernhàs e Vivarò-Aupenc) e lo Lengadocian …
- L’intercompreneson generala entre aquelas varietats per un locutor que mestreja correctament una d’elas se fai sens cap de dificultat. Dins aquel espaci d’òc i a ges de besonh d’aver un interprèt ! Pasmens, lo fach qu’aquela lenga es pas jamai estada aquela d’un ensèms politic unificat, e mai qu’es demorada longtemps estremada a un usatge privat e vernacular, entre grops de proximitat, a pogut far que d’unes observadors exteriors o inatentius an cresegut que i aviá un esbrigalhament d’aquel ensèms en una tièira de lengatges diferents. D’unes escachets, refusant lo consensus de la majoritat dels linguistas serioses, van antau fins a afortir que i auriá non pas una mas mantuna « lengas d’òc ».
- D’en primièr aquela concepcion linguistica s’opausa als faches verais e au consensus scientific sus la question. Mai que mai, ignòra majament la realitat culturala dels païses d’Òc. Aicesta se redusís pas de ges de biais a l’estudi de diferéncias fonologicas e lexicalas entre parlars campanhòls. Au contrari, aquesta diversitat meravelhosa es totjorn estada utilisada per desvolopar una cultura dobèrta sus l’ensèms dels païses d’Òc e sus lo mond.
- En efièch la lenga d’Òc, rica de sas diversitats localas sus lo plan de la fonetica e dau vocabulari, s’es exprimida desempuòi un millenari dins un ambient d’unitat que s’es afortida d’intrada a l’Edat Mejana. Adés los Trobadors Lemosins, Auvernhasses, Gascons, Lengadocians o Provençaus participavan totes ensèms a l’elaboracion d’una cultura prestigiosa que s’es poguda qualificar de « primtemps poetic de l’Euròpa ». Se desplaçant d’un cap a l’autre de l’airal geografic de la Lenga d’Òc, e tanben dins las Corts de Castilha, d’Italia, o d’Anglatèrra, e quitament dau Portugal o d’Alemanha, aqueles poètas e musicians refinats participavan a bèles uòlhs vesents sens ges de restancas au meteis rebolhiment cultural.
Aquò’s amb lo meteis èime qu’a partir dau sègle XIXe Frederic Mistral e sos amics tornèron lançar amb un gaubi espectaclós aquel giscle creator en fondant lo Felibritge : un grand movement de renaissença culturala « Dis Aups i Pirenèus » amb un resson internacional. La fondacion de l’Institut d’Estudis Occitans en 1945 per Ismaël Girard e sos amics es pas que lo perlongament e l’amplificacion d’aquela quita dinamica, qu’èra estada iniciada ja tre 1926 per Josèp d’Arbaud e Ernest Ferol. Aquela aventura culturala, maudespièch de l’ostilitat e dau mesprés que rescontrèt tròp sovent, contribuiguèt indiscutablament a refar de la lenga d’Òc modèrna una lenga de civilizacion e de cultura ni cort ni costièr, illustrada per mai de 1500 autors, que, se basant sus la granda riquesa de sas varietats localas, dins una perspectiva d’unicitat d’aquel ensèms cultural, ne faguèron un esplech remirable de pensada et d’escritura qu’a pas pus res d’envejar a ges d’autra lenga contemporanèa sus lo plan dau potencial de descripcion et d’abstraccion.
Dins totes los autres domènis de creacion, musica, espectacle viu, la lenga e la cultura d'Òc manifestan lor unitat au travèrs d’un dinamisme creatiu espectaclós fondat sus l’escambi entre las diferentas regions : los grops musicaus gascons, per exemple, luònh de s’estremar dins lo Bearn e en Gasconha, se fan ausir en totes los ponchs dau territòri, fins a las Aups e tanben encara mai luònh, tant coma los Occitans cisalpins o niçards se van faire ausir fòrça luònh cap a l’Oèst per un auditòri estrambordat aquí ont se ribeja l'ocean. Demandar, coma o fan d’unes, que las variantas de la lenga d'òc sián reconegudas coma aitant de lengas a part entièira, aquò’s brigalhar aquel movement d'escambis multiples e sonar a un replec mortifèr sus se. Las variantas de la lenga d'Òc seràn pas aparadas melhor se s’acrochonisson sus elas meteissas fins a l’assecament en revendicant caduna per se un estatut de lengas : s’anequeliràn fins a la secadura. A la rebors aquò’s en s’exprimiguent dins un encastre mai larg que lor servirà de caissa de resonància que seràn reconegudas d’a fons coma de variantas.
La situacion de la lenga d’Òc es malaisida amòr a la politica activa d’eradicacion que se fai contra ela dempuòi tròp de temps e tanben de la pichonesa dau sosten que reçap dels poders publics. Aquela situacion càmbia pas res a sa valor d’aisina de pensada et d’escritura. Son potencial sus lo plan de la cultura es equivalent a aquel de quana autra lenga que siá dispausant d’un aparelh d’estat per la sosténer.
Nautres jotasignats, actors culturals, escriveires e usatgièrs d’aquela lenga, afortissèm publicament nòstre estacament a aquela nocion absoludament evidenta : la lenga d’òc es a l’encòp una e divèrsa. Nòstra cultura foncciona coma un vast ensèms non ierarquizat « de las Aups als Pirenèus », « de la mar bluia a la mar verda » en cultivant sa meravelhosa diversitat que constituís una de sas originalitats e s’opausa pas ges a aquel ambient d’unitat que sempre es estat lo sieu e que li conferís son dinamisme.
Manifèst a l’iniciativa de la seccion de lenga d’Òc dau « PEN international », associacion mondiala dels escrivans per la libertat d’expression.